samirabid.com

Aquí està una bona estona dilluns. Una interessant xerrada en TED sobre com els nens pensen. Gaudeix de:

És una super estrella més valuosa que la de 100 no les superestrelles? Si tingués l'opció d'un o, el que li hagin de fer?

Aquí està un article en el lloc web de Harvard Business Review que està creant un gran enrenou en aquesta matèria. Tant és així que l'autor, Bill Taylor, es va sentir obligat a publicar una "segona part" aquí .

Amb tots els debats sobre el talent i el comportament súper estrella, sento que la gent tendeix a perdre la importància del context.

En diferents contextos (és a dir, entorns / cultures, a més dels estats d'ànim general) les persones poden sobresortir o no. La gent necessita una oportunitat i la plataforma / projecte / problema en què per demostrar el rendiment, ja sigui individualment o en equip.

Els individus enfront de les mateixes oportunitats en contextos diferència no pot realitzar al mateix nivell que abans.

El que em sembla particularment interessant és que algú que no funcionen excepcionalment bé a un nivell inferior, a continuació, pot sorprendre a tot el món en flor a un superior, en teoria, més difícil, el nivell. Un exemple que immediatament pensar en les carreres de motor actual de Fórmula 1 és Kamui Kobayashi .

Les condicions ambientals són per tant, important en termes d'empoderament de les persones per exercir bé, el talent, si hi ha alguna, està en reconèixer que l'argument i després tenir les agalles de crear una estructura organitzativa on la gent pot fer el que estan en el millor, d'acord amb la tasca en qüestió.

Això s'aplica a totes les organitzacions que són part de, empresarials i socials.

Bé, aquesta és la meva opinió basada en la investigació que vaig fer l'estudi de desenvolupament de talent en alguns detalls de la meva tesi de mestratge. En el context del desenvolupament de pilots de Fórmula 1, he trobat que cal es facin distincions entre els "èxits alts" i altres, però, invariablement, aquesta es va reduir a tenir gran oportunitat per dur a terme / pràctica del seu art (10.000, és a dir Gladwell hores) i fent que, dins d'una estructura cultural de l'organització que els va permetre a fallar.

Gran tema ... els comentaris de benvinguda.

Meva i els meus pensaments estan amb les famílies dels japonesos. Situació inimaginable que estan experimentant i espero que el pitjor hagi passat ja per ells perquè puguin començar a reconstruir.

Aquí hi ha un enllaç a la cobertura de la BBC - un mapa de gran vídeo .

Potser és la següent: